Amb l’experiència titulada “Registre informatitzat complert i fiable de l’activitat de parts” liderada per José Manuel Marqueta, director d’Infància i Dona i coordinador del bloc quirúrgic de l’Hospital de Palamós.
Amb l’objectiu d’establir un procediment normalitzat per a la identificació, recollida i difusió de bones pràctiques en actuació sanitària en l’àmbit del sistema Nacional de Salut, el Ministeri de sanitat, serveis socials i igualtat, va proposar la Convocatòria de 2015 on SSIBE hi va participar amb l’experiència “Registro Informatizado completo y fiable de la actividad de partos” obtenint la qualificació de Bona pràctica del Sistema Nacional de Salut en l’Estratègia d’Atenció al Part i Salut Reproductiva.
El gener de 2014, a l’hospital de Palamós, es va implantar un registre informatitzat de parts, que ens proporciona, a més d’un llibre segur i fiable, el recull de més de 30 variables a partir de les quals s’elabora un informe mensual tipus quadre de comandament de l’activitat mensual, anual i el comparatiu amb l’any previ.
A partir de les dades d’aquest registre, s’elabora un segon informe amb l’estratificació de les cesàries en els 10 grups de Robson semblant al descrit anteriorment.
Amb les dades que es recullen i el seu posterior anàlisi, es poden detectar variacions de les mitjanes conegudes o increments de complicacions, i això ens permet treballar les possibles causes establint correccions com, per exemple, les taxes anormalment elevades d’estrips perineals III i IV, que varen ser consecutius a l’ús d’episiotomies centrals.
Amb els grups de Robson podem analitzar la nostra taxa de cesàries en parts induïts i revisar el protocol d’inducció i les seves indicacions.
Però per millorar l’eficàcia d’aquests registres seria necessari estendre el seu ús a tot el sistema sanitari, mitjançant la seva incorporació, per exemple al CMBDH, i la publicació manera semblant a com es fa al MSIQ (Mòduls per al seguiment d’indicadors de qualitat).
El dia 1 de juny de 2016, José Manuel Marqueta, i Xavier Pérez, director assistencial de l’Hospital de Palamós, varen recollir a Madrid, la qualificació esmentada.
El Comitè d’Ètica Assistencial de Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE) celebra 10 anys organitzant la Jornada: Dubtes i reflexions ètiques en l’assistència sanitària.
Va tenir lloc el 2 de juny a l’Hospital de Palamós, s’hi van inscriure 90 persones.
L’acte va començar amb una benvinguda institucional del Dr. Xavier Pérez, Director Assistencial de SSIBE i la presentació de la Jornada a càrrec de la Presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) de SSIBE, Dra. Carme Sabrià.
En la primera part, conduïda per el Dr. Albert Royes, Doctor en filosofia i membre del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Clínic de Barcelona, es va fer l’anàlisi i la discussió de casos assistencials.
Professionals de SSIBE van interpretar, en forma de teatre, els rols dels dos casos assistencials escollits, després el Dr. Albert Royes va conduir l’anàlisi i discussió amb els assistents.
Es va posar de manifest els dubtes i les diferents visions dels professionals i usuaris/àries vers un mateix cas, i com una visió plural i multidisciplinària davant dels problemes ètics permet millorar la presa de decisions i la qualitat de l’assistència.
“Amb les simulacions -explicava Royes- els professionals adquireixen eines, els permet emocionalment disposar de recursos, disposar d’una estratègia comunicativa per donar males notícies, fer-ho de manera dosificada, assimilable…”.
La segona part va comptar amb la ponència del Dr. Marc Antoni Broggi, cirurgià i President del Comitè de Bioètica de Catalunya, que va parlar sobre els comitès d’ètica assistencials i els drets dels pacients, on va destacar la importància de la racionalitat i el respecte.
La cloenda la va fer la Dra. Montserrat Tura, Adjunta a la Direcció i membre del CEA de SSIBE.
Unitat d’Atenció al Ciutadà i Comunicació
Lola Bosch
972 60 92 90 – 616 14 42 10
dbosch@ssibe.cat
Calonge, 30 de maig de 2016.- Calonge-Sant Antoni vol avançar en el desenvolupament de projectes d’smart city. Amb aquesta premisa, el municipi és una de les 5 poblacions catalanes que participa en el projecte SmartCAT Challege, i l’única de les comarques de Girona, que impulsa la Secretaria per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Calonge – Sant Antoni ha estat el municipi escollit per debatre i plantejar solucions innovadores en l’àmbit de la cultura i el turisme. Per aquest motiu va tenir lloc a la Sala Tic de Sant Antoni de Calonge el primer taller de cultura i turisme, en el qual van participar diversos tècnics municipals, així com representants dels sector turístic privat del municipi. Aquesta trobada tenia com a objectiu detectar les necessitats i els reptes en l’àmbit del turisme i la cultura, reptes pels quals es buscaran solucions innovadores dins de la hackaton que tindrà lloc a principis de juliol.
Una hackaton per trobar solucions als reptes
Així, un cop definides les necessitats a resoldre el projecte SmartCAT Challenge continuarà organitzant aquesta hackaton, una trobada en la qual participaran programadors informàtics i altres persones involucrades en el desenvolupament de programari, inclòs dissenyadors gràfics, dissenyadors d’interfícies i gestors de projectes, que col•laboraran desenvolupant solucions innovadores per resoldre aquestes necessitats.
Les empreses participants a la hackaton tindran quatre mesos per incubar el seu projecte i crear-ne un producte definitiu que presentaran a l’octubre al concurs SmartCAT Challenge. El guanyador podrà participar també al concurs internacional de l’Smart City Expo World Congress que se celebrarà el mes de novembre.
Cinc grans àmbits
SmartCAT Challenge és una iniciativa de la Secretaria per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Generalitat de Catalunya, que potencia la creació de solucions innovadores per resoldre problemàtiques dels municipis catalans tot connectant emprenedors, desenvolupadors, organitzacions i experts tècnics que coneixen les necessitats de cada indret.
Aquesta iniciativa del Govern s’estructura en cinc grans àmbits (energia i sostenibilitat, ciutat col•laborativa, salut i benestar, cultura i turisme i mobilitat urbana) que agrupen els reptes i problemes locals als que cal donar resposta. Cada temàtica està liderada per un municipi amb la col•laboració d’altres ciutats interessades en aquest àmbit. A banda de Calonge, en aquesta iniciativa hi participen els municipis de Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Vilafranca del Penedès i Cambrils.
La zona d’esbarjo de les barbacoes, a l’entrada de Sant Feliu de Guíxols per Vilartagues (Sant Feliu Sud) té, des d’aquest cap de setmana els lavabos obertes de 9 a 21h.
Aquesta instal.lació tindrà aquest horari almenys fins ben entrada la tardor.
Convé recordar que a banda de les barbacoes hi ha també, a la vora, la nova zona per a autocaravanes, i aquests serveis en complementen les prestacions.
L’OBJECTIU ÉS EL D’OFICIALITZAR UNA INTENSA I CONTINUA RELACIÓ QUE DES DE FA MOLTS ANYS TENEN LES DUES POBLACIONS I QUE ES BASEN EN VINCLES FAMILIARS, CULTURALS I SOCIALS. L’ALCALDE DE PALAMÓS I EL DE L’AMETLLA DE MAR ES VAN REUNIR EL PASSAT MES DE MAIG PER TAL DE POSAR EN COMÚ LA PROPOSTA I COMENÇAR A TREBALLAR PER A FER POSSIBLE AQUEST ACORD QUE ES PODRIA OFICIALITZAR DURANT L’ANY 2017. ELS DOS MUNICIPIS HAN ACORDAT CREAR LES RESPECTIVES COMISSIONS D’AGERMANAMENTS MITJANÇANT LES QUALS ES POSIN EN VALOR ELS PUNTS EN COMÚ I ES TREBALLIN TOTS ELS ASPECTES QUE INTEGRARAN EL PACTE D’AGERMANAMENT. EN AQUEST CAMÍ QUE ARA ENCETEN ELS DOS MUNICIPIS L’AJUNTAMENT DE PALAMÓS HA CONVIDAT L’ALCALDE DE L’AMETLLA DE MAR, I EN NOM DELS SEUS VILATANS, PERQUÈ EL PROPER DIA 23 DE JUNY ENCETI LA FESTA MAJOR DE PALAMÓS LLEGINT EL PREGÓ QUE DONARÀ INICI ALS ACTES FESTIUS.
imatge de la reunió dels alcaldes de l’Ametlla de Mar i de Palamós que es va realitzar el maig passat a l’Ametlla, acompanyats dels respectius regidors de Cultura dels dos municipis.
L’Ametlla de Mar (Baix Ebre) i Palamós (Baix Empordà) han iniciat els contactes per tal de poder formalitzar l’agermanament oficial dels dos municipis.
L’objectiu d’aquesta proposta és el d’oficialitzar una intensa i continua relació que des de fa molts anys tenen les dues poblacions i que es basen en vincles familiars, culturals i socials.
El passat dia 13 de maig l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, acompanyat del regidor de Cultura i Patrimoni, va viatjar a l’Ametlla de Mar on es va reunir amb l’alcalde, Jordi Gaseni, i els regidors de Cultura i d’Hisenda del municipi tarragoní, per exposar el propòsit d’aquesta iniciativa.
Els dos alcaldes van acordar en aquesta reunió començar a treballar per a fer possible aquest acord que es podria oficialitzar durant l’any 2017.
En aquest sentit s’ha previst que cada municipi creï la seva comissió tècnica d’agermanament, mitjançant les quals es posi en valor els punts en comú entre els dos municipis i es treballi de manera conjunta tots aquells aspectes que integraran el futur pacte d’agermanament.
Un cop aquestes comissions hagin establert els criteris i objectius que hauran de fomentar-se mitjançant aquest agermanament i després de consensuar el document del pacte per part dels dos municipis, es realitzarà l’aprovació definitiva de l’agermanament mitjançant l’acord dels respectius plens.
Pregó de Festa Major a càrrec de l’alcalde de l’Ametlla
En aquest camí que ara enceten els dos municipis l’Ajuntament de Palamós ha convidat l’alcalde de l’Ametlla de Mar, i en nom dels seus vilatans, perquè el proper dia 23 de juny enceti la Festa Major de Palamós llegint el pregó que donarà inici als actes festius.
En l’actualitat el municipi de Palamós està agermanat i des de 1995 amb la ciutat alemanya de Rheda-Wiedenbrück, mentre que l’Ametlla de Mar té pactes d’agermanament amb La Patuca (Hondures) l’abril de 1999, i Villeneuve de la Raho (França) des de l’octubre de 2007.
Intensa i continua relació entre els dos municipis
L’Ametlla de Mar i Palamós han tingut des de fa molts anys una estreta i continuada relació.
La condició de viles litorals amb una destacada activitat pesquera als respectius ports, va motivar que durant la primera meitat del segle XX fins als volts dels anys seixanta, diverses famílies de pescadors de l’Ametlla de Mar emigressin cap Palamós. Aquesta comunitat ja ha superat en molts casos la quarta generació i actualment conforma bona part del sector pesquer palamosí. Són moltes les famílies de Palamós que tenen un vincle directe o indirecte amb l’Ametlla de Mar i el mateix passa a la inversa.
Més de 40 anys dels primers contactes institucionals
La primera notícia dels contactes institucionals que posen de manifest els llaços d’amistat entre els municipis de Palamós i l’Ametlla de Mar sorgeix a principis de l’any 1975 arran de l’atorgament del nom de Palamós a un carrer del municipi de l’Ametlla de Mar.
El Ple de Palamós va agrair la distinció i va acordar dedicar un carrer del municipi de Palamós a la vila de l’Ametlla. La premsa de l’època també es fa ressò dels contactes entre aquests dos municipis i durant la celebració de la Festa Major de l’Ametlla de Mar d’aquell any va tenir lloc l’obertura simbòlica del carrer dedicat a Palamós per part dels alcaldes de les dues viles.
L’estiu de 1975 es materialitza la reciprocitat amb l’Ametlla pel que fa a denominació d’una via de Palamós amb el nom d’aquell municipi. El Ple de 29 de juliol de 1975 acorda donar el nom d’Ametlla de Mar a la via pública que existeix entre la plaça de la Catifa i el Far, en atenció al vincle que uneix ambdues poblacions.
Com va passar el febrer a l’Ametlla, es programen tot un conjunt d’actes que vesteixen el moment simbòlic d’atorgament del nom d’Ametlla de Mar a l’antiga carretera del Far. La celebració va tenir lloc el 13 i 14 de setembre amb la presència de l’alcalde de l’Ametlla de Mar.
Calonge, 6 de maig de 2016.- Calonge – Sant Antoni es promociona des d’avui i fins diumenge a la fira Expovacaciones que té lloc a Bilbao. L’Oficina de Turisme del municipi està present des d’avui en aquesta fira sota el paraigües del Patronat de Turisme Costa Brava Girona conjuntament amb els municipis de Platja d’Aro, Lloret, Roses i Empuriabrava. L’objectiu és fer arribar l’oferta turística del municipi a un mercat de proximitat i d’alt poder adquisitiu. Aquesta acció forma part de les 14 actuacions de promoció que durant aquest any 2016 es faran en mercats turístics internacionals, estatals i nacionals.
L’Àrea de Turisme de Calonge – Sant Antoni ha assistit aquest any Fitur a Madrid, al Salon Mondial du Tourisme de París, i a la Fira del Mercat del Ram de Vic. Entre les accions de promoció per enguany, Calonge – Sant Antoni també estarà present a Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Sant Sebastià, Saragossa o Barcelona, entre d’altres llocs.
El Club aquàtic Xaloc necessita la teva col·laboració per portar a terme amb èxit el Triatló. Tria l’horari en el qual vols col·laborar de voluntari i apunta’t al formulari de cadascun dels torns.
Si tens pensat col·laborar en diferents torns de voluntari t’hauràs d’apuntar al formulari de cada torn.
En algun dels torns les places són limitades.
Divendres 13 de maig
de 09:00 a 14:00 aprox
Tasques a realizar: Muntatge box
Places il·limitades FORMULARI D’INSCRICIÓ DIVENDRES
Dissabte 14 maig
Horari mati : 09:00 a 13:00
Tasques a realitzar: Muntatge prova, recorreguts , arribades, control duatló infantil.
Places limitades a 10 voluntaris. FORMULARI D’INSCRPCIÓ DISSABTE MATÍ
Horari tarda: de 13:00 a 20:00 aprox (fins al desmuntatge de la prova)
Tasques a realitzar: Controls de punts, caiacs, embarcacions, avituallaments, inscripcions , control de box etc..
Places il·limitades FORMULARI D’INSCRIPCIÓ DISSABTE TARDA
Tot el dia: de 08:00 a 20:00 fi de la prova
Tasques a realitzar: Les pròpies del mati i de la tarda.
El voluntari que actua en aquestes condicions tindrà el dinar pagat (entrepà i beguda) i computarà el doble de cobertura de proves.
Places limitades a 8 voluntaris. FORMULARI D’INSCRIPCIÓ DISSABTE TOT EL DIA
Opció muntador i participant
El triatleta que opti per aquesta opció li computarà com a prova coberta de voluntariat. Haurà de ser present en el muntatge (divendres o dissabte) i en el desmuntatge. FORMULARI MUNTADOR/PARTICIPANT
L’ACTE VA TENIR LLOC EL PASSAT DISSABTE I VA COMPTAR AMB LA PRESÈNCIA DE REPRESENTANTS D’ENTITATS LOCALS, DE L’ALCALDE DE PALAMÓS I DE REGIDORS DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL. EL NOU ESPAI HA SUBSTITUÏT EL QUE HI HAVIA FINS AL PASSAT MES DE FEBRER AL CARRER D’ÀNGEL GUIMERÀ. EL LOCAL INAUGURAT DISSABTE ESTÀ SITUAT EN UNS BAIXOS DEL CARRER DE MAS GUÀRDIES, 20, EN UN LOCAL QUE ANTERIORMENT HAVIA ACOLLIT UN SUPERMERCAT I QUE TÉ UNA SUPERFÍCIE DE 320 M2. AQUESTA UBICACIÓ COMPTA AMB UNA MILLOR DISTRIBUCIÓ, AMB CABUDA SUFICIENT PER A L’EMMAGATZEMATGE I FINS I TOT ESTÀ EQUIPAT AMB CAMBRA FRIGORÍFICA PER A LA CONSERVACIÓ DELS ALIMENTS. AQUEST SERVEI ÉS GESTIONAT PER CÀRITAS INTERPARROQUIAL PALAMÓS I SANT JOAN I ATÉN UNES 350 FAMÍLIES DEL MUNICIPI QUE ACTUALMENT NECESSITEN ATENCIÓ ALIMENTÀRIA BÀSICA.
Càritas Interparroquial Palamós i Sant Joan va inaugurar, el passat dissabte 7 de maig, la nova seu de l’Espai de Distribució d’Aliments de Palamós (EDA) “Albert Castejón i Alonso”, que després de cinc anys al local del carrer d’Àngel Guimerà, el passat mes de febrer es va traslladar al número 20 del carrer de Mas Guàrdies.
Aquest canvi d’ubicació respon a la prioritat de donar cabuda a les necessitats que en aquests darrers anys s’han generat al municipi amb un augment de les famílies ateses per aquest servei i, per tant, a un major volum de distribució i d’emmagatzematge d’aliments.
La nova ubicació està situada en uns baixos que havien acollit un supermercat. El nou espai té una superfície global de 320 m2 útils (uns 50 m2 més dels que tenia l’antic local), compta amb una millor distribució, amb cabuda suficient per a l’emmagatzematge i fins i tot està equipat amb cambra frigorífica per a la conservació dels aliments.
L’acte d’inauguració del passat dissabte va comptar amb la presència dels membres de Càritas Interparroquial Palamós i Sant Joan, acompanyats de representants d’entitats locals, de l’alcalde de Palamós i de regidors de la corporació municipal.
L’Espai de Distribució d’Aliments de Palamós
L’Espai de Distribució d’Aliments de Palamós (EDA) “Albert Castejón i Alonso”, inaugurat l’agost de 2010 al carrer d’Àngel Guimerà, va ser el segon d’aquests economats socials que es van posar en funcionament a les comarques gironines després del de la mateixa capital, Girona.
Aquest servei és gestionat per Càritas Interparroquial Palamós i Sant Joan, amb la col•laboració de l’Ajuntament de Palamós, i actualment atén unes 350 famílies del municipi que necessiten atenció alimentària bàsica.
Aquests aliments es lliuren a les famílies de la vila que ho requereixin mitjançant criteris baremats prèviament pels tècnics de l’Àrea municipal d’Acció Social i Ciutadania.
L’objectiu dels Espais de Distribució d’Aliments és avançar i consolidar la feina que les institucions públiques i privades realitzen envers les persones que es troben en situació de pobresa i exclusió social, ampliant el nivell de cobertura de les necessitats bàsiques primàries i reforçant la dimensió promocional i educativa amb les famílies i el treball en xarxa.
L’Ajuntament ha convocat un concurs d’idees per escollir la imatge identificativa de la Festa Major de Sant Genís de Torroella de Montgrí. Aquesta iniciativa s’emmarca en la voluntat de l’Ajuntament de millorar la projecció i difusió de la festa, reforçant-ne la seva imatge com un període de l’any amb personalitat pròpia, durant el qual es cristal·litza, en gran manera, l’expressió cívica i cultural de la vila. També es vol potenciar seus els valors com a element de projecció exterior de la vila i de dinamització en àmbits on la vila excel·leix, com són els de la cultura, la música i les arts escèniques.
Amb aquesta finalitat es considera de molta utilitat disposar d’una identitat visual pròpia que englobi el concepte de la festa major, des del seu vessant més institucional, al més etnològic i festiu. Aquesta identitat visual ha d’ajudar a construir una marca que reforci el caràcter d’aparador i de dinamitzador cultural i cívic de Torroella de Montgrí. (Bases del concurs)
L’encàrrec final per elaborar el manual d’identitat visual es realitzarà a una empresa o a un professional de la imatge, el disseny gràfic i la publicitat. No obstant això, i com a pas previ per formalitzar l’encàrrec, l’Ajuntament convoca aquest concurs d’idees per escollir l’element o els elements visuals d’identificació (logotip, grafotip, marca, isotip, isologotip…) de la Festa Major de Sant Genís de Torroella de Montgrí, a partir del qual es desenvoluparà el manual.
En aquest sentit, atenent al caràcter transversal i participatiu de la festa, la creació de la nova identitat visual de Sant Genís es farà a través d’un concurs obert perquè tothom, professionals i no professionals, puguin fer les seves propostes. Per això, s’han establert dues categories de participació: a) professionals i b) no professionals. En el cas que l’opció guanyadora sigui una idea de l’apartat b) no professionals, l’Ajuntament procedirà a encarregar el seu disseny final, amb les adaptacions i els ajustos que calguin, i el corresponent manual d’identitat visual, a un professional, a partir de la proposta guanyadora.
Per aquest concurs es destinarà un premi de 2.000 euros (500 per al guanyador del concurs d’idees i la resta per a l’elaboració del manual d’identitat corporativa). Cal remarcar que en cas que l’opció guanyadora no sigui d’un professional, l’encàrrec del manual es farà al professional o empresa que millor valoració hagi obtingut en el concurs.
Amb aquest procediment es pretén promoure la participació transversal de totes les persones amb inquietuds i idees i, per tant, s’ofereix l’oportunitat que qualsevol persona pugui participar al concurs d’idees, sense necessitat que aquesta disposi de coneixements de disseny previs.
Els participants podran presentar les seves propostes fins al 6 de juny. Després, un jurat les valorarà i n’escollirà tres, que se sotmetran a votació popular. Les propostes seleccionades i una mostra de les presentades al concurs s’exposaran a la Capella de Sant Antoni de Torroella de Montgrí del 17 al 27 de juny de 2016, on hi haurà una urna per recollir els vots.
L’Ajuntament vol reforçar el nom «Sant Genís» com a element identificatiu i distintiu de la Festa Major de Torroella de Montgrí. L’objectiu de l’Ajuntament és que, a llarg termini, el nom Sant Genís o Festa Major de Sant Genís pugui identificar ràpidament la Festa Major de Torroella de Montgrí, fins i tot en absència del topònim “Torroella de Montgrí”.
L’empresa Construccions i obres Freitas SL de Begur ha iniciat aquesta setmana les obres d’allargament del camí de vianants que connecta el nucli urbà de Begur amb l’entrada nord de la urbanització Residencial Begur, el qual va paral·lel a la carretera GI-P-6531 de Begur a Palafrugell, fins a l’entrada sud de la mateixa urbanització. L’actuació, que afecta una llargada d’uns 1.500 metres, té un termini d’execució de tres mesos, que és el previst en el projecte. Freitas es va adjudicar l’obra, davant dues empreses més, amb una oferta econòmica de 103.139,87 euros, que representava una baixa sobre el pressupost inicial de 19.596,58 euros. D’altra banda, l’Ajuntament ha aconseguit una subvenció de la Diputació de Girona, provinent del programa específic de cooperació municipal, de 75.000 euros per executar-la. «Volem adequar-lo per garantir d’aquesta manera la seguretat dels vianants, ja que és un vial molt utilitzat pels veïns, com també pels turistes», ha manifestat l’alcalde, Joan Loureiro, que espera que sigui una realitat de cares a la temporada estival. El projecte preveu la millora de les condicions físiques, tant a nivell d’amplada com de pavimentació, com també de la seguretat, amb la col·locació de barreres de protecció de fusta tractada al llarg de tot el seu recorregut paral·lel amb la carretera local. L’actuació segueix la mateixa pauta de la primera fase, que va del nucli a l’entrada nord de la urbanització -uns 1.000 metres- i que va entrar en servei l’estiu del 2005. El paviment serà de sauló, controlant les pendents, mirant que sigui d’un màxim del 2%. Respecte a les barreres de seguretat, s’eliminaran les de metall existents actualment en alguns trams de la carretera, que és propietària de la Diputació de Girona. A més, es col·locaran, com ja es va fer en la primera fase, senyals verticals per indicar de l’existència del pas de vianants. L’adequació del vial, que va sorgir del propi ús dels vianants, comptarà amb tres accions especials. Per un costat, el pas per davant les entrades del supermercat i del càmping que hi ha al llarg d’aquest tram, i que són molt concorreguts. Per un altre, la consolidació d’algun talús, que es farà amb rocalla, per mantenir una amplada uniforme del camí al llarg de tot el seu recorregut. Això també comportarà també algun moviment de terres. I, en tercer lloc, en el tram de vial que fa molta pendent, la pavimentació serà de formigó armat, no pas de sauló, per assegurar la seva permanència.
