Ja és una realitat! Ja està disponible el número 0, número promocional gratuït, de la revista El Far de l’Empordà. En els propers dies la podreu trobar en molts dels punts habituals de venda de premsa de la comarca i si ho preferiu, també podreu descarregar-la en format pdf en aquest web.
Us convidem a apropar-vos a aquest número i fer-vos una idea del que serà a partir del 15 d’agost, el número 1 ja en format molt més complet i amb tota la informació de la comarca que de ben segur t’interesa.
Recordeu que a partir del núm.1, el preu de la revista en paper serà de 3€ i també estarà disponible en pdf. Tindreu la possibilitat de subscriure-us a qualsevol de les dues opcions.
El Far de l’Empordà, un “Far” que guiarà el públic lector a través de la informació del Baix Empordà!
Sumari
Principals
PRESENTACIÓ
LA FESTA MAJOR DE PALAMÓS
Passat i present
CANTADA D’HAVANERES DE CALELLA
Un cant d’origen mestís
FESTA MAJOR DE PALAFRUGELL
Una celebració que es perd en el temps
Altres
FIRA DE CORPUS DE MONT-RAS 2015
FESTIVAL DE LA PORTA FERRADA DE SANT FELIU
FESTIVAL JARDINS DE CAP ROIG DE CALELLA
RUTES COLOM PER PALS
Destacats
Presentació
Estem vivint uns temps convulsos on, davant de retallades i pressió fiscal als sectors més desfavorits, els moviments solidaris i socials intenten treure cap i organitzarse, tot i que ben aviat són absorbits per interessos econòmics i sofisticades estratègies. Enmig d’aquesta voràgine, El Far de l’Empordà vol restar fidel als seus preceptes i mantenir uns principis ètics i periodístics que li donin personalitat pròpia i, sobretot, independència i originalitat a l’hora d’establir criteris i concretar els projectes en forma de reportatges documentats i dotats del component comarcal imprescindible com a segell distintiu. [Article complet a la revista]
La Festa Major de Palamós
No hi ha dubte que la festa major era un dels moments més esperats per a la gent de totes les edats d’una població, la millor època de l’any per reunir-se amb la família, fer dinars i assistir als balls i actes que s’organitzaven. També era un moment per realitzar diferents competicions en moltes modalitats esportives. Un altra de les activitats estrella de les festes majors eren les sardanes. L’orquestra visitant tenia una audició obligada a la plaça Major. Abans gairebé tothom en ballava, tant al carrer Major com a algunes places del nucli o al Passeig. Allí es podien escoltar les noves cançons que estrenaven les cobles, de vegades peces que havien compost músics locals. El toc d’obertura del flabiol aplegava en rotllana als infatigables balladors, que es donaven les mans en aquesta dansa de germanor. Durant molts anys s’organitzaren concursos sardanístics en què es puntuava el grup que ballava millor. [Article complet a la revista]
Festa Major de Palafrugell
La diversificció de la Festa Major en èpoques recents ha suposat que una part dels espectacles hagin canviat i, evidentment, hagin variat la seva ubicació, un fet que s’ha anat succeint al llarg del temps. Abans els envelats (els darrers que es recorden eren al camp d’en Prats i a l’actual firal al barri de l’Aubi) s’omplien de gatzara al llarg de la festa, especialment a les nits amb els concerts de les orquestres i també de figures de la cançó lleugera. Ara, la xerinola més arrauxada té lloc a les Barraques –curiosament, també al barri de l’Aubi–, al ‘Festa a la Nit’, una celebració gratuïta que s’ha fet popular arreu de les poblacions catalanes i que a Palafrugell ha superat la vintena edició. Joves i no tan joves belluguen al ritme dels grups més novells o formacions de rock ja més veteranes, encerclats per les “barraques” de les entitats de la vila que serveixen begudes a fi d’ingressar un extra per a les seves activitats. Els grups de més èxit de fa tems, paradoxalment, són els que revisen la música que sonava als anys 1960/70/80, és a dir que reviuen temps passats, com poden ser les formacions Di-Versiones o The Cover, prou reconeguts i integrats per músics de la comarca. [Article complet a la revista]
L’havanera, un cant d’orígen mestís
Consta que a finals del segle XIX a Calella de Palafrugell existia una agrupació musical que dins el seu repertori cantava havaneres. No obstant, el naixement de la Cantada d’Havaneres de Calella cal situar-lo en una trobada de cantaires a la taverna de Can Batlle, lloc de reunió de pescadors, l’any 1966, impulsada per Francesc Alsius, Frederic Martí i Joan Pericot arran de la publicació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, obra del mateix Pericot que exercí com a historiador, Frederic Sirés com a transcriptor de les partitures i el calellenc Ernest Morató rememorant les tonades del passat. Aquesta publicació tingué un precedent l’any 1948 en l’Álbum de Habaneras, a càrrec del músic i compositor Xavier Montsalvatge, l’il·lustrador Josep M. Prim i el periodista Néstor Luján amb motiu de salvaguardar un gènere en perill d’extinguir-se. L’any següent de la cantada a Can Batlle es va repetir la trobada a la platja d’en Calau, on de manera oficial i pública el dia 2 de setembre de 1967 naixia la popular Cantada de Calella, amb la participació del local grup Port-bo (Ernest Morató, Josep Xicoira i Carles Mir), el grup Alba de la Bisbal d’Empordà, els begurencs Lluís Maneres i Alejandro Ferrer (en ‘Tuixa’) i els tres germans Balil (l’Esperança, en Ricard i en Salvador). [Article complet a la revista]