Notícies

PLATJA D’ARO

Dissabte 26 de març amb Jaume Ramot (Grup de Natura Sterna)

Visita guiada naturalista al Parc dels Estanys, dissabte 26 de març (16 h) des del mirador del sector del riu Ridaura (punt de trobada). De la mà de Jaume Ramot del Grup de Natura Sterna es pot gaudir del conjunt d’aquest parc urbà de 150.000 m2 on hi són compatibles la visita pedagògica amb una diversitat biològica -cicle de l’aigua, vegetació i punt de migració d’aus- que recupera els hàbitats i els ambients originals de la zona, i que també acull exposicions d’escultura de gran format a l’aire lliure, actualment la mostra Cinquanta anys d’escultura de Bonaventura Ansón (pdf).
Un itinerari didàctic amb diversos miradors, permet veure-hi d’alguna de les 250 espècies que en algun període d’un any habiten la zona humida o hi fan estada durant les migracions. La bassa central de 60.000 m3, recull d’excedent d’aigües del Riu Ridaura i de la xarxa d’aigües pluvials fent possible la recuperació de 15 hectàrees d’aiguamolls amb canyissars com ho havien estat abans del desenvolupament agrícola del pla que precedeix la zona urbana.
Altres activitats durant la setmana santa són: les activitats familiars Anem a la granja? al Mas Les Eroles de Castell d’Aro (dimarts 22 i dijous 24 de març), Contes màgics al Parc dels Estanys de Platja d’Aro (dimecres 23 de març), circulació del trenet al Parc de l’Estació de Castell d’Aro (diumenges i jornades festives), i el torneig MIC de futbol base al Camp Municipal -web- (del 23 al 26 de març). També hi ha una nova edició de la Fira de Brocanters (diumenge 27 de març) i es pot gaudir de l’exposició de pintura de Torrent Buch (pdf) al Castell de Benedormiens.

SANT FELIU DE GUIXOLS

L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha estat present a Màlaga (Museo Carmen Thyssen), a la inauguració de l’exposició «Reflejos del Pop: Eduardo Arroyo, Equipo Crónica, Equipo Realidad i Luis Gordillo», comissariada per Lourdes Moreno, i que es pot veure del 17 de març fins al 4 de setembre.
L’exposició temporal permet aproximar-se a la recepció del pop internacional a Espanya durant les dècades de 1960 i 1970, a través de quatre de les propostes creatives en les que, de forma més clara i continuada, es pot veure la influència d’aquest moviment.
A la trobada a Màlaga s’ha pogut entrevistar amb l’alcalde d’aquesta ciutat, Francisco de la Torre (a la fotografia), amb qui va compartir experiències i estratègies a l’hora d’impulsar un espai d’art Thyssen a la ciutat.

PALAMÓS

L’AJUNTAMENT DE PALAMÓS SE SUMA A LA CONVOCATÒRIA QUE FAN MOLTS MUNICIPIS I CIUTATS DEL PAÍS CONVOCANT MANIFESTACIONS CIUTADANES CONTRA EL TERRORISME. AMB AQUEST OBJECTIU HA REALITZAT UNA CONCENTRACIÓ SILENCIOSA, QUE S’HA DUT A TERME AVUI DIMECRES, 23 DE MARÇ, A LES 13 H, DAVANT L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE PALAMÓS

L’Ajuntament de Palamós manifesta el seu rebuig i la seva enèrgica condemna als atemptats d’ahir dimarts 22 de març a Brussel•les, i fa una crida per la pau, per la llibertat, per la democràcia i per la vida, mostrant la solidaritat i el condol de tots els palamosins, a les víctimes i ferits, així com a la ciutat de Brussel•les i a tots els ciutadans i ciutadanes que ens sentim víctimes del terrorisme i de la violència.
Palamós, des de la serenitat i la fermesa de les conviccions democràtiques, vol deixar palès el rebuig de la seva societat a qualsevol forma de violència, condemna qualsevol forma de terrorisme i es mostra en contra de l’alteració de la convivència.
L’Ajuntament de Palamós se suma a la convocatòria que fan molts municipis i ciutats del país convocant manifestacions ciutadanes contra el terrorisme.
Amb aquest objectiu ha realitzat una concentració silenciosa, que s’ha dut a terme avui dimecres, 23 de març, a les 13 h, davant l’edifici de l’Ajuntament de Palamós.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

La nostra ciutat, vinculada principalment a l’artesania de a la ceràmica, és un dels centres capdavanters a Catalunya en aquest àmbit. Per aquest motiu, la ceràmica de la Bisbal ha estat declarat Ofici Singular de Catalunya.Aprofitant aquest marc, la Fira Artesana esdevé una fira de referència en el sector.

La Fira, se celebrarà al passeig Marimon Asper els pròxim dies 25 i 26 de març i acollirà artesans de diferents oficis vinguts d’arreu

Els artesans convidats a la Fira Artesana, oferiran una mostra de qualitat de productes artesans no alimentaris. Tots ells, artesans acreditats que han elaborat tots els productes que es mostraran duran la fira.

La fira també acull una representació de la ceràmica industrial i d’empreses vinculades al sector ceramista de la nostra població.

Dia: Divendres 25 i dissabte 26 de març
Horari: de 10h a 20h, ininterrompudament
Lloc: Passeig Marimon Asper
Sectors participants: Artesans no alimentaris acreditats amb carnet d’artesà, empresaris i artesans ceramistes de la Bisbal

Punts d’informació:

• Oficina de turisme (C/l’Aigüeta, 17) turisme@labisbal.cat tel 972645500
• Castell Palau (Plaça del Castell s/n) castell@labisbal.cat tel 972645166

LA BISBAL D’ESMPORDÀ

El redactor Gabin Haines de la prestigiosa revista de viatges National Geographic Traveler visita la Bisbal d’Empordà amb motiu del reportatge que elaborarà per encàrrec de la revista titulat inicialment «From the slopes to the beach».

National Geographic Traveller és una de les principals revistes de viatges del Regne Unit, que destaca per la narració detalallada d’autèntiques experiències viscudes pels seus periodistes de viatges. La revista, de periodicitat mensual i adreçada a persones entre 35 i 50 anys, vol inspirar als lectors a descobrir el món per si mateixos a través de la cultura i persones fascinants.

El reportatge versarà sobre l’interès en conèixer tradicions de casa nostra i també en obtenir testimonis de persones arrelades a la nostra terra. En aquest sentit, Haines ha visitat un taller de ceràmica de la Bisbal d’Empordà, on s’ha enfangat les mans per fer una peça i ha quedat sorprès de tot el procés artesanal que hi ha darrera de cada producte certificat sota la marca d’autèntica ceràmica de la Bisbal d’Empordà i de la varietat de productes ceràmics que es produeixen a la ciutat.

Haines també ha passejat per les botigues de l’Aigüeta i el centre històric i ha tastat la gastronomia empordanesa en un dels seus restaurants. Abans de marxar de la ciutat, ha comprat una tassa i satisfet de l’experiència ha afirmat «cada dia quan agafi aquesta tassa única i begui el cafè pensaré en Catalunya i l’autèntic treball manual pacient del ceramista que l’ha fet».

Des de la baixa edat mitjana la ceràmica ha estat i és el motor econòmic de la Bisbal d’Empordà. L’autèntica ceràmica de la Bisbal, tant la utilitària com la decorativa, es reconeix fàcilment pels colors vius que hi predominen, com també per l’acabat vidriat de la majoria de les peces.

La marca «Ceràmica de la Bisbal» és un distintiu d’origen i qualitat que protegeix els productes ceràmics fets a la Bisabl i als municipis del seu entorn dels que no ho són.

Prèviament a aquest recorregut per la capital de la ceràmica, ha visitat el Pirineu de Lleida i ha continuat la seva visita a la Costa Brava fins arribar al mar amb l’objectiu de conèixer aspectes culturals, gastronòmics i d’identitat del nostre territori.

Està previst que aquest reportatge es publiqui el proper mes de juny. Aquest viatge ha estat organitzat pel Patronat de Turisme de la Costa Brava Girona amb la col·laboració de l’Àrea de Promoció i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà i altres organismes i empreses del territori.

PALAMÓS

EL PROJECTE HA INCLÒS LA UBICACIÓ DE NOU ENLLUMENAT A TOT EL CARRER DE LA RIERA AUBI, AIXÍ COM ELS TRAMS DELS CARRERS DE NÀPOLS, DE ROSSELLÓ, D’ARAGÓ DE LA PROVENÇA, DE VALÈNCIA I DE MALLORCA, LIMITATS ENTRE EL PASSEIG DEL MAR I L’AVINGUDA DEL PRESIDENT FRANCESC MACIÀ. EN TOTAL S’HAN INSTAL•LAT 52 FANALS EQUIPATS AMB LÀMPADES LED, QUE SUBSTITUEIXEN LES VELLES LLUMINÀRIES QUE ES TROBAVEN UBICADES EN AQUESTS CARRERS I QUE UTILITZAVEN LÀMPADES DE VAPOR DE MERCURI. A BANDA DELS FANALS TAMBÉ S’HA RENOVAT TOT EL CABLEJAT EXISTENT AIXÍ COM ELS QUADRES DE COMANDAMENT DE LA INSTAL•LACIÓ. AMB EL NOU SISTEMA QUE ARA S’HA UBICAT ES MILLORARÀ LA LLUMINOSITAT DELS CARRERS D’AQUEST SECTOR DE LA PLATJA I ES POTENCIARÀ L’ESTALVI ENERGÈTIC.

Aquesta mateixa setmana han finalitzat les tasques d’instal•lació del nou enllumenat públic d’un sector del barri de la platja.

Es tracta d’un projecte redactat per l’Àrea de Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Palamós que ha permès la instal•lació d’un total de 52 nous fanals que s’han ubicat en columnes o bé en bases adherides a la façana.

Els carrers que han estat objecte de la intervenció han estat, la totalitat del carrer de la Riera d’Aubi, així com en els trams dels carrers de Nàpols, de Rosselló, d’Aragó de la Provença, de València i de Mallorca, limitats entre el passeig del Mar a l’avinguda del President Francesc Macià.

Els nous fanals estan equipats amb làmpades LED, que substitueixen les velles lluminàries que es trobaven ubicades en aquests carrers i que utilitzaven làmpades de vapor de mercuri.

A banda dels fanals també s’ha canviat tot el cablejat existent així com els quadres de comandament de la instal•lació. Les tasques de renovació de l’enllumenat varen iniciar-se a mitjans del passat mes de novembre i han estat a càrrec d’una empresa especialitzada. El cost global d’aquest projecte és d’uns 48.300 €.

Estalvi energètic
Amb el nou sistema que ara s’instal•la es millorarà la lluminositat dels carrers d’aquest sector de la platja i es potenciarà l’estalvi energètic. Amb aquest objectiu l’Ajuntament de Palamós està realitzant durant els darrers anys tot un seguit de tasques i actuacions de renovació de les lluminàries de diversos sectors i barris del municipi.

Pla de millora de l’enllumenat públic
Aquestes tasques formen part del Pla de millora de l’enllumenat públic que realitza l’Ajuntament de Palamós a la vila i que de manera progressiva ha permès la modificació del sistema de lluminàries en molts carrers i espais públics del municipi amb l’objectiu d’adaptar-lo a la normativa tècnica de baixa tensió, amb la disminució de la potència i amb el consegüent estalvi energètic.

PALAFRUGELL

Ha estat presentada la 16a edició del Festivap Cap Roig que es desenvoluparà a partir del 8 de juliol i fins al 17 d’agost, i que omplirà amb la seva música l’escenari dels Jardins de Cap Roig, situats en un impressionant paratge davant el mar, entre els municipis gironins de Palafrugell i Mont-ras.

Les localitats per als 21 espectacles que es presenten en aquesta edició es posen a la venda a partir de les 10 del matí del dilluns 14 de març al web del festival: www.caproigfestival.com.

El director general de la Fundació Bancària “la Caixa”, Jaume Giró, va destacar que “per sisè any consecutiu, “la Caixa” manté el mateix compromís amb el Festival de Cap Roig, i seguirà treballant per potenciar l’impacte econòmic que genera en el territori, per incrementar el retorn a la societat i, sobretot, per consolidar-ho com una referència en l’àmbit de l’escena musical europeu i un programa per a tots els públics”.
Giró va destacar que “el valor singular i diferencial de Cap Roig és que té una quàdruple vessant: cultural, econòmica, social i gastronòmica i en totes estem compromesos a cercar l’excel·lència”.
Jaume Giró va subratllar precisament del vessant social del Festival: “Aquest any el certamen tornarà a incloure un concert solidari, que destinarà una part de la seva recaptació al Centre Ocupacional Tramuntana de Palafrugell, amb el projecte d’ampliació d’aules i menjador”. Durant el dia d’avui, precisament, es farà lliurament del xec solidari a la Fundació Oncolliga de Girona, per un import de 15.000 euros, corresponents a la part de la recaptació del concert de DeuDeVeu i In Crescendo (celebrat el 14 d’agost de 2015) i les aportacions posteriors de particulars i la mateixa Fundació Bancària “la Caixa”.
El director del Festival, Juli Guiu, es va mostrar satisfet pel cartell presentat enguany. “Hem aconseguit un equilibri perfecte entre els artistes internacionals, nacionals i catalans i amb un primer cap de setmana espectacular amb les actuacions de Manel i Rod Stewart. Presentem un cartell amb les millors gires internacionals del moment com és el cas de Rod Stewart, Santana, The Corrs o Status Quo; també comptem amb els millors artistes nacionals com Alejandro Sanz, Antonio Orozco, Malú o Manuel Carrasco; així com de l’escena catalana amb Manel, Sopa de Cabra o Els Catarres.
Seguim amb l’excel·lència de Cap Roig Mini amb un espectacle únic i fet a mida del Club Super 3 i el musical de Tarzan. I continuem amb l’eclecticisme que ens caracteritza per arribar al màxim número de públic possible”.

Cartell de primer nivell amb destacats artistes nacionals i internacionals
El cartell del Festival de Cap Roig reuneix tots els estils musicals, des del pop més local al rock més internacional. De la programació destaca el concert del cap de setmana de la inauguració a càrrec de Rod Stewart que, amb més de 200 milions de discos venuts i després d’anys sense trepitjar els escenaris del nostre país, arriba a Cap Roig amb el seu tour “From Gasoline Alley to Another Country Hits 2016” per recuperar en directe els seus èxits més coneguts i presentar els temes del seu últim disc “Another Country”.
La selecció internacional d’artistes continua de la mà de grans estrelles entre les quals també destaquen la llegendària banda de rock Status Quo que, després de diversos anys, torna al nostre país amb seu show en viu “Accept No Substitute”. Santana, guanyador de 10 Grammys i 3 Latin Grammys i considerat com un dels millors guitarristes del món, és una altra de les peces clau d’aquest Cap Roig 2016, on presentarà el seu recent estrenat àlbum, “Santana IV”, previst per al 15 d’abril. La banda irlandesa The Corrs, després de més de 10 anys separats, anuncien la seva tornada amb nou àlbum, “White Light”, que presentaran per primera vegada en la història de Cap Roig el 15 d’agost. Richard Ashcroft, referent del pop britànic, i el duo indie noruec Kings of Convenience completa la selecció d’artistes Internacionals del cartell de Cap Roig 2016.
Dins el panorama musical espanyol, Amaral, Love of Lesbian i Manuel Carrasco trepitjaran per primera vegada l’escenari de Cap Roig per cantar en directe els seus èxits més coneguts i els dels seus últims discos “Nocturnal”, “El Poeta Halley” i “Bailar el Viento”, respectivament. Rosario, Sergio Dalma, Antonio Orozco, Melendi i Malú tornen a Cap Roig per impregnar-nos del seu art i ensenyar-nos els seus últims treballs; i Alejandro Sanz, després del multitudinari èxit de la seva gira “Sirope”, no ha volgut faltar aquest any per oferir un nou concert. El pop-rock català, en aquesta nova edició, correrà de la mà de Sopa de Cabra, Manel i Els Catarres.
El Festival comptarà també amb una nit solidària, en què es podrà gaudir de la magnífica veu d’Ainhoa Arteta. Igual que cada any, una part de la taquilla que es recapti aquesta nit, juntament amb les aportacions que es podran realitzar durant un període establert, es destinaran a una causa benèfica que aquest any és el Centre Ocupacional Tramuntana de Palafrugell, amb el projecte d’ampliació d’aules i menjador.
La programació infantil Cap Roig Mini té una cita aquest estiu amb Tarzan El Musical i El Club Super 3 que presenta un nou espectacle únic i fet a mida amb motiu dels seus 25 anys.

El Festival de Cap Roig genera un impacte econòmic de 14,72 milions d’euros
Segons l’estudi de la consultora PwC, el Festival de Cap Roig genera un impacte econòmic de 14,72 milions d’euros. En els resultats de l’estudi de PwC s’indica que per cada euro invertit en el Festival per l’organització, s’obté un impacte al PIB de 2,55 euros en el conjunt d’Espanya.
Per sectors econòmics, els més beneficiats per la realització del Festival són la restauració (1,62 milions d’euros), les activitats culturals i recreatives (1,58), el comerç detallista (1,09), l’allotjament (1,05) i les activitats immobiliàries (0,73).
La dimensió econòmica del Festival es manifesta també en l’impacte positiu en termes de recaptació fiscal per un total de 4,14 milions d’euros, fonamentalment, per l’increment de la recaptació d’IVA, impost de societats, cotitzacions socials i per un estalvi en prestacions de desocupació gràcies als llocs de treball generats.

CALONGE

Calonge, 14 de març de 2016.- Un gran centre de producció d’àmfores romanes per exportar la producció de vi de la zona. Aquesta fou la principal activitat de l’assentament romà situat al Collet Est, a Sant Antoni de Calonge, on les excavacions realitzades fa més de deu anys van posar al descobert aquestes restes. Divendres passat, el Teatre Mundet va acollir la presentació del llibre La terrisseria romana del Collet Est, publicat recentment per l’editorial British Archaeological Reports (BAR) d’Oxford i que recull un anàlisi detallat i exhaustiu de les restes que es van trobar en aquest jaciment. L’obra dels doctors en arqueologia Josep Maria Nolla, Joaquim Tremoleda i Josep Burch aprofundeix en la datació i l’explicació d’aquest jaciment, que fou un gran centre de producció d’àmfores, així com de dolia, ceràmica domèstica i materials de construcció, i que va funcionar des del segle 1 aC fins a mitjans del segle 1 dC. Aquesta terrisseria, propietat d’una rica vil•la romana situada al turó del Collet, disposava entre d’altres de dues grans naus de d’emmagatzematge i de 19 forns per la cocció de la producció. Un cop fabricades les àmfores s’omplien del vi que es produïa a la zona i s’embarcaven just davant d’aquesta terrisseria, que estava estratègicament situada davant de mar.

Fou més tard quan probablement una esllavissada de terra i un temporal de mar van fer caure part de les construccions d’aquesta terrisseria, provocant l’abandonament d’aquesta activitat. La desgràcia d’aquells romans va ser la sort dels arqueòlegs actuals, ja que l’esfondrament sobtat de part dels edificis va fer que aquests s’abandonessin, i a la vegada va permetre que moltes de les restes quedessin sepultades i intactes des de llavors. És el cas, per exemple, d’una cuina plena dels objectes i els artefactes que s’utilitzaven que es van trobar en molt bon estat de conservació. Va ser en una època posterior que la terrisseria abandonada va adquirir una nova funció, i va passar a utilizar-se com a necròpolis pels habitants de la vil•la romana situada dalt del turó del Collet. Sota aquest nou us, les excavacions van permetre revelar 30 inhumacions de diverses persones acompanyades d’alguns elements com braçalets o llànties que els havien d’acompanyar al món dels morts. Aquesta necròpolis va sobreviure fins al segle 5, quan es va abandonar la vil•la romana.

La presentació del llibre La terrisseria romana del Collet Est va aplegar una seixantena de persones al Teatre Mundet de Sant Antoni de Calonge. El llibre és un informe a fons de les excavacions dutes a terme per la Universitat de Girona l’any 2002 i 2003 i és una obra de Josep Burch, doctor en Història per la Universitat de Girona, Josep Maria Nolla, Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic a la Universitat de Girona des del 1994, i Joaquim Tremoleda, doctor per la UdG i conservador-arqueòleg del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Emprenedors, empreses, treballadors en actiu i en situació d’atur tenen una cita imprescindible els dies 3 i 4 de març a Palafrugell.

El Saló s’ha dut a terme amb el suport de diversos ajuntaments, entitats i empreses del Baix Empordà i de les comarques gironines, com ara l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, entre altres.

El Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell, organitzen la quarta edició del Saló de la Formació, Ocupació i Empresa que es portarà a terme al Museu del Suro i a la Bòbila de Palafrugell que comptarà amb tallers i ponències i expositors.

L’objectiu del Saló serà dinamitzar i donar una sortida adequada a les necessitats de cobertura de llocs de treball; aprofundir en el reciclatge i adaptació professional, i agilitzar i optimitzar el contacte entre empresariat, persones candidates i institucions.

Hi haurà espais d’exposició gratuïts perquè les empreses exposessin els seus serveis, espais d’assessorament i orientació, espais per posar en contacte empresariat i possibles candidats per cobrir llocs de treball, tallers, experiències i conferències simultànies en diferents espais.

Trobareu tota la Informació dins la web a l’Apartat de Projectes de www.baixemporda.cat

Font:
http://www.labisbal.cat/ca/iv-salo-de-la-formacio-ocupacio-i-empresa.html

TORROELLA DE MONTGRÍ

(02.02.16) Tres mesos després d’haver-se iniciat les obres de desurbanització i restauració ambiental, la Pletera presenta una imatge completament diferent, que ja ens permet fer-nos una idea de com serà el nou sistema de llacunes. Fins al moment s’han retirat més de 48.000 tones de material i només resta en peu un petit tram del passeig marítim i els vials de les diferents illes urbanitzades. S’estima que a hores d’ara s’ha executat un 40% dels treballs de desurbanització, un percentatge força elevat que s’ha assolit, en bona mesura, perquè les condicions climatològiques han estat molt favorables per a l’execució de l’obra. La manca de precipitacions ha permès que la maquinària pesada hagi pogut treballar sense interrupcions, en un espai molt sensible a les llevantades i a les pluges. En aquests moments, el nivell freàtic es troba a nivells similars al d’un mes de juny ordinari. No obstant això, l’aigua ja està ocupant part dels espais on abans hi havia el passeig marítim.

Durant aquests tres mesos, ja s’han pogut fer tres de les quatre llacunes que s’han definit al llarg del recorregut de l’antic passeig. Aquestes grans basses estaran interconnectades, tot i que el seu règim d’inundabilitat serà diferent, ja que n’hi haurà de permanents i de temporals. També tindran un grau diferent de salinitat. Aquesta tipologia varia en funció de la cota a que es troba la seva base de la llacuna. La més baixa, a mig metre sobre el nivell del mar, correspon a una gran llacuna situada, aproximadament, entre els punts on se situaven els dos giratoris del sector sud de la Pletera.

Un cop finalitzi l’actuació en la banda del passeig, es passarà a retirar els vials i el material que es va abocar a les parcel·les on s’havien de fer els habitatges. En aquest sector també s’adequaran quatre llacunes, que tindran un caràcter més temporal, tot i que la seva inundabilitat també dependrà molt del règim de pluges. Fins aquest sector es dirigiran, a través de dos punts, les aigües d’escorrentia de la plana agrícola. Avui, dia 2 de febrer, coincidint amb el Dia Mundial de les Zones Humides, hem fet balanç dels tres primer mesos d’obres i hem organitzat una visita de seguiment amb els mitjans de comunicació. A l’acte hi han assistit la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, Sandra Bartomeus; el president i el director del Parc Natural, Narcís Coll i Marc Marí; i el director científic i la coordinadora executiva del Life Pletera, Xavier Quintana i Àgata Colomer.

Bartomeus ha fet una valoració molt positiva del ritme d’obra i de la qualitat amb que s’estan fent els treballs, en un espai tan sensible i fràgil. La regidora de Medi Ambient recorda que la retirada del material acumulat en el seu dia per poder cobrir l’antiga maresma i fer el passeig i la urbanització a finals dels 80, s’està fent amb molt cura per no malmetre el substrat de l’antiga maresma. En aquest sentit, ha volgut agrair la gran professionalitat dels responsables i operaris de l’obra, i especialment dels maquinistes i del topògraf que hi estan intervenint, ja que no és una feina fàcil i un petit canvi de nivell, de pocs centímetres, en la cota de la maresma, pot tenir una gran repercussió ambiental. Paral·lelament a les tasques de desurbanització, el Parc Natural, que també és soci del projecte Life Pletera, continua amb les tasques de restauració del front de dunes litoral.

Font:
http://www.torroella-estartit.cat/inici/informacio-municipal/noticies/4119-les-llacunes-ja-comencen-a-guanyar-terreny-a-la-pletera.html